La màquina (1 i 2)

LA MÀQUINA 1

Sembla que tot el que fem racionalment ho decideixi el cap, però no puc evitar pensar que altres parts del cos amb que es pot governar la màquina (cor, panxa, genitals i peus) fan, de tant en tant, algun que altre cop d'estat.



L'estòmac el fa regularment, uns quants cops al dia, però sol ser de poca durada i de baixa intensitat.

Els genitals començen a organitzar-se i actuar a partir de la pubertat, sent molt eficaços en atacs ràpids i més o menys potents, baixant la intensitat en edats avançades.

El cor és el més complex i perillos de tots. Quan ataca s'infiltra en el cap, causant, de tant en tant, episodis de caos fortissims (maldecaps), on el cap és canviat sense previ avis per qualsevol de les altres zones, la majoria de vegades amb els peus.


I el cor porta càrrega explosiva.
En la societat en que vivim, la gran majoria de canvis personals importants els porta a terme aquest òrgan vital. Aixì que pot capgirar en qualsevol moment l'estructura i l'equilibri del cos i de l'ànima, de l'entitat, de la màquina.

Per a bé,
o per a mal.



------



LA MÀQUINA 2

Al final resulta que absolutament tot el funcionament de la màquina està lligat amb la reproducció.

El que, essent fértil, gaudeix de salut, uns bons gens i millor habilitat social, és el candidat favorit a perpetuar l'espécie i, a ser possible, a millorar-la.


Comparant-la amb tantes de les altres màquines diferents que construeix la naturalesa, deduim que totes les màquines estan planificades i construides amb un sol objectiu: la supervivéncia, millora i expansió de l'espècie.
Les màquines que no assoleixen aquests objectius son desestimades, i els projectes cauen pel seu propi pes. D'això se'n diu sel·lecció natural.

Per què vol la natura fer "experiments" amb tantes maquines diferents? Qualsevol arriba a pensar que una de les creacions regnarà sobre totes les altres, es farà amb el control primer del seu territori, després de tot el planeta, i, per últim però més complicat, de l'univers sencer, si es que té fi.
Possiblement allò que ens posés allà on som, la natura, s'espera que una de les màquines aconsegueixi evolucionar favorablement i superar a les altres, dominar-les.
És una batalla per la corona de l'univers. Aquella especie que evolucioni, creixi intel·lectualment i en població i avançi tecnològicament, aconseguirà el podi.
I la natura, o el que sigui, ha muntat el decorat, posat les regles i invitat als participants d'un macabre concurs que és la vida (amb el càstig ja no de la mort, sinò de l'extinció), del qual ella n'és l'espectadora.

I aquest podi serà presidit per una especie perfecta.



En resum: som un experiment, tancat en un decorat amb altres experiments per dur a terme una guerra contra les altres espécies, que de ben segur es voldran fer amb el podi.

La nostra identitat, i amb ella tot el que vivim i pensem, d'on venim i on som, està feta per a millorar-nos, per a que siguem uns bons reproductors i deixem descendéncia semblant a nosaltres, igualment capaç de defensar l'espécie.




Estem fets per procrear. La vida és un experiment.




Però que cony, l'estic vivint,
i és un experiment preciós.